Jessye Norman en la que és una de les interpetacions més excelses d'aquest lied de Richard Strauss.

I demà el sol tornarà a brillar,

i pel camí , que jo faré,

ens reunirem, els benaventurats, un altre cop,

en aquesta terra que respira la llum del sol...

I a la platja, banyada per ones blaves,

silenciosos lentament hi baixarem,

calladament ens mirarem als ulls,

i sobre nosaltres descendirà el mut silenci de la felicitat.

El passat 25 de setembre es va estrenar a l'Òpera de Basilea Drei Frauen de Wolfgang Rihm. Òpera en tres parts i amb llibret de base mitològica.

Interpretada per Yeree Suh, Rayanne Dupuis i Renate Behle. Amb direcció escènica de Georges Delnon i sota la batuta de André de Ridder.

En aquest accediu al web del Teatre de Basilea, on podeu veure la fitxa tècnica completa, l'argument i fotografies de les representacions:

http://www.theater-basel.ch/spielplan/stueck.cfm?s_nr=4020

I en aquest link trobareu una entrevista al compositor, en la que parla de l'òpera quan encara era un projecte:

http://www.revistasculturales.com/articulos/60/scherzo/709/1/wolfgang-rihm-un-compositor-que-confiere-a-los-mitos-un-nuevo-rostro-sonoro.html

Mientras el ego dirija tu vida, la mayor parte de tus pensamientos, emociones y acciones surgirán del deseo y del miedo. Entonces, en las relaciones, o bien demandarás, o bien temerás algo de la otra persona.

...

Qué maravilloso es poder ir más allà del deseo  y del miedo en las relaciones. El amor no desea ni teme nada.

...

La interacción humana puede ser un infierno. O puede ser una gran práctica espiritual.

...

¡Qué efímera es cada experiencia humana, qué breves nuestras vidas! ¿Hay algo que no esté sujeto al nacimiento y la muerte, algo que sea eterno?

Ho trobareu a El silencio habla de Eckhart Tolle.

El passat 21 de setembre s'estrenava a Linz (Austria) l'òpera Kepler de Philip Glass. El llibret es basa en la vida del científic Johannes Kepler i ha estat escrit per Martina Winkel. El protagosnista és el mateix Kepler (interpretat per Martin Achrainer) acompanyat per un sextet vocal (S,S,Mz,T,Bar,B) que representen les veus interiors del científic.

Amb direcció escènica de Peter Missotten i direcció musical de Dennis Russell Davies, l'estrena va ser un èxit rotund.

Podeu visitar la pàgina web d'aquest prolífic compositor, que només parlant d'òperes, ja en porta 23.

http://www.philipglass.com/index.php

Benvolguts i benvolgudes alumnes aquí teniu alguns materials per anar llegint i completant la informació de les classes.

1.- Dossier sobre la veu: un breu resum sobre les parts i el funcionament de la veu com a instrument.

http://s3.amazonaws.com/lcp/monicazj/myfiles/Coneixem_el_nostre_instrument-_complet.pdf 

2.- Dossier d'exercicis: recull de dibuixos sobre els exercicis de respiració, consciència corporal... que anem treballant a classe. L'espai en blanc és per les vostres indicacions i observacions.

 http://s3.amazonaws.com/lcp/monicazj/myfiles/Dossier_cos_alumnes.pdf

3.- Exercici del personatge: una petita guia per a treballar alguns aspectes interpretatius de les vostres obres.

 http://s3.amazonaws.com/lcp/monicazj/myfiles/El_personatge.pdf

4.- Bibliografia: recull de llibres de diferents temàtiques que poden resoldre dubtes, aportar una visió més amplia o almenys satisfer la curiositat envers la veu i el món del cant.

 http://s3.amazonaws.com/lcp/monicazj/myfiles/Una_bibliografia.pdf

5.- Com és important saber el significat d'allò que estem cantant aquí teniu links d'interès per a la traducció de texts

Òpera i oratori- Kareol: http://www.kareol.es/

Cançó de concert- The Lied and art song texts page: http://www.recmusic.org/lieder/

Ahir a la nit moria la gran pianista Alicia de Larrocha als 86 anys.

Escoltem-la interpretant Mozart, una de les seves especialitats, com també van ser les obres de Mompou, Albéniz, Granados i Falla.

Escolteu Anne Sofie von Otter en aquesta excepcional interpretació de Der Erlkönig, poesia de J.W.Goethe i música de Franz Schubert.

Aquí en teniu la traducció, extreta de A media voz...

El rey de los Elfos

Van cabalgando en altas horas
entre la lluvia y el misterio,
y como el niño está miedoso
lo arrima el padre contra el pecho.

-¿Qué tienes, hijo, que así tiemblas?
-Al rey de los silfos contemplo
con cetro real y manto undívago.
-Solo son nieblas por el cielo.

-Vente conmigo, niño hermoso,
a mi palacio azul de ensueño;
Con trajes de oro y pedrería
en los pensiles jugaremos.

¿No sientes, padre, cuál me llama
con dulces voces en secreto?
Deja el temor. Lo que tú escuchas
son hojas secas en el suelo.

¿Por qué demoras? De mis hijas
tendrás los mimos y los besos,
y con sus cantos y sus danzas
te arrullarán entre tu lecho.

Del rey las hijas no contemplas
en la penumbra, a lo lejos?
-No llores más... Son lentos sauces
que se columpian en el viento.

-Si tú no vienes, a la fuerza
te tomaré porque te quiero.
-Me ahoga, padre, entre sus brazos
el rey de los silfos, violento...

Aguija entonces el caballo
y asiendo aún más al pequeñuelo
llega a su hogar... Cuando se apea
halla, oh dolor, que el niño ha muerto...

Versión de Nicolás Bayona Posada

Der Rosenkavalier (1911) és sens dubte una de les obres mestres de Richard Strauss (1864-1949) i una de les òperes clau de la primera meitat del segle XX, juntament amb Elektra i Salomé que tanmateix són de llenguatge més atonal.

El paper de la Mariscala (Marschallin) és impresionant i sentir-lo en la veu Kiri Te Kanawa és tot un plaer. Per a molts, Kanawa és la Mariscala de referència, amb la sensació de que és un paper fet a mida!

Escolteu-ne el tercet final.