9 d'abril de 1926 - 5 de maig de 2009

Richard Miller va morir el passat més de maig. Una mica tard per saber-ho... però penso que arribo a temps per donar a conèixer la tasca d'aquest gran pedagog i investigador de la veu.

Ens ha deixat una variada, útil i important bibliografia:

National Schools of Singing (Scarecrow, 1977) // The Structure of Singing (Schirmer Books/Macmillan, 1986)  //  Training Tenor Voices (Schirmer Books/Macmillan, 1993)  //  On the Art of Singing (Oxford University Press,1996)  //  Singing Schumann: An Interpretive Guide for Performers (Oxford University Press, 1999)  //   Training Soprano Voices (Oxford University Press, 2000)  //  Solutions for Singers: Tools for Performers and Teachers (Oxford University Press, 2004) // Securing Baritone, Bass-Baritone, and Bass Voices (Oxford University Press, 2008).

I molts articles de divulgació i recerca. Molts els podeu trobar al Journal of singing, revista de cant editada per la National Association of Teachers of Singing (Nats). De fet aquesta mateixa revista li dedicà un numero sencer l'any 2008.

Us adjunto una entrevista: http://s3.amazonaws.com/lcp/monicazj/myfiles/_Entrevista_a_Richard_Miller.pdf

Podeu escoltar-lo a http://www.youtube.com/watch?v=GxTMu7CETOc

I aquí teniu un article, on Jason Vest fa un repàs de la seva vida i projectes, publicat a la Classical Singer Magazine: http://www.classicalsinger.com/magazine/article.php?id=1941

No dubteu en consultar qualsevol dels seus llibres, aporten claredat i definició al que de vegades resulta ser un món ben abstracte, el de la veu. Potser no hi estareu en tot d'acord, personalment penso que en alguns aspectes porta al límit el seu pragmatisme. Però és cert que no us deixarà indiferents.

 Està passant aquests dies:

El International congress of voice teachers, que es du a terme cada 4 anys i cada cop en un país diferent.  Aquest any és a Paris i aquí teniu el programa, que és d'allò més interessant:

http://s3.amazonaws.com/lcp/monicazj/myfiles/programinfoicvt7paris.pdf

I per a més informació la pàgina del congrés: http://www.icvt2009.com/index.html

Del 6 al 9 de juliol i en horari de matí i tarda farem un curs de cant i Tècnica Alexander en el que també es fara un treball intensiu de repertori.

Els objectius són posar a l'abast els beneficis de la TA aplicada al cant i observar la millora i comoditat que comporta en l'emissió del so. També poder treballar a diari tècnica vocal i repertori ha de permetre a l'alumne aprofundir en el coneixement del seu instrument i de les seves habilitats expressives i comunicatives.

Per més informació cliqueu:

http://s3.amazonaws.com/lcp/monicazj/myfiles/Info-Intensiu-de-Cant-i-Tecnica-Alexander.doc

El projecte final de l'Esmuc dóna fruits i per començar, el tema demana tenir una categoria pròpia dintre del blog.

Doncs,queda inaugurat: Nous repertoris. En aquesta categoria aniré incloent informació, reflexions, materials, repertoris, links d'interés... sobre la música vocal escrita a partir del 1945 (de línia clàssica occidental)

I per començar llenço una pregunta:

Tothom pot cantar música contemporània? Quins requisits demanen al cantant els nous repertoris?

Properament la resposta... però dieu la vostra si voleu!

Escolteu aquesta versió de les Folksongs de Berio, dirigides per ell mateix i cantades per la seva dona, Cathy Berberian.

A mi em soprèn la capacitat de transformació subtil entre cançó i cançó de la mezzo, i com amb petits moviments expressa tot un món. I sobretot la varietat de colors vocals.

El primer link recull les cinc primeres cançons:

Black is the color / I wonder as I wonder / Loosing yelav / Rossignolet du bois / A la femminisca

http://www.youtube.com/watch?v=GY8bVL3YfVk

El segom link recull les sis següents:

 La donna ideale / Ballo / Motettu du tristura / Malurous qu'o fenno / Lo fiolairé / Azerbaijan love song

http://www.youtube.com/watch?v=rv_42KYUpKk

Gaudiu!

Mmm, interessant classe. Exigència i domini d'aquesta gran intèrpret.

Us adjunto un document en el que hi trobareu bibliografia referent a la veu en el cant clàssic, bases anatòmiques i tècnica, així com llibres sobre diferents tècniques corporals que beneficien l'us de la veu.

L'aniré ampliant i modificant.

http://www.espacioblog.com/myfiles/monicazj/Una-bibliografia.doc

A la universitat no és el mateix estudiar Magisteri que Pedagogia... potser perquè fins ara s’ha separat la investigació sobre el fet educatiu del fet educatiu pròpiament.

Per què a la docència a Secundària s’hi arriba via oposició, sense tenir una formació complerta en educació? Per què passa el mateix amb les càtedres i els professors de la Universitat ?

Es pot saber molt d’un aspecte, un contingut, una matèria... dominar amb excel·lència un instrument... però això vol dir que s’és capaç de compartir aquest coneixement i fer-lo extensible, comprensible i proper a l’alumnat? On és el COM?

Per altra banda, saber com fer una classe, tenir capacitat de reacció en una aula, ser capaç d’entendre’t amb l’alumnat, fer que estigui atent, que aprofiti tot el que sap i descobreixi tot el que encara no sap i ho aprengui... és suficient per a ser bon professor? El QUÈ serà sempre el mateix?

Per mi el professor de cant és el que combina el què i el com, i els alimenta de forma sistemàtica, i els fa evolucionar; l’un i l’altra es donen la mà per fer les classes profitoses en tots els aspectes possibles ( tècnics, musicals, humans...). Coneix el seu propi instrument, la seva pròpia veu i sap treure’n el màxim rendiment i bellesa, i també es para per un moment a pensar com pot fer que l’alumnat en tregui tot el benefici a la seva veu, tenint en compte les qualitats innates, úniques i pròpies de cada persona, cercant-ne el potencial i portant-lo a fora.

Considero que encara em queda molt i molt per aprendre del meu instrument, per treure’n totes les seves qualitats, i també de com fer les classes, però també considero que puc aportar a l’alumnat part del que ja conec. Davant de les qüestions que em plantegen reacciono buscant en el meu instrument, en la meva contínua formació, algun recurs, alguna eina que pugui passar a l’alumne/a tal com si fos un relleu, per a que ell o ella, el prengui i el porti a bon lloc. La qüestió és no parar mai l’aprenentatge del QUÈ, mantenir-lo, millorar-lo, qüestionar-lo i al mateix temps reflexionar sobre el COM, avaluar-lo, comparar-lo, ampliar-lo...

S’aprèn en cada classe que reps i en cada classe que fas i entre dos no hi aprenentatge si un dels dos no vol (sigui alumne/a o professor/a!).