Tot és en tot
Perquè els colors de la tendresa aporten tonalitats més netes al paisatge i fan l'ombra dels arbres molt més densa. Així creixiem; i els anys són una pedra de formes consuetes, que no llasta la ingravidesa mòrbida dels somnis ni afeixuga el delit de les mirades. Tot és en tot, i el cicle recomença cada vegada que el desig detura l'ocell del temps i en fixa bé la imatge. Tot és en tot, delimitat, tangible, i a poc a poc, amb mots de cada dia, pot concretar-se en signes, en paraules.
D'Obra poètica, volum IV.





Escribe un comentario