Jessye Norman en la que és una de les interpetacions més excelses d'aquest lied de Richard Strauss.

I demà el sol tornarà a brillar,

i pel camí , que jo faré,

ens reunirem, els benaventurats, un altre cop,

en aquesta terra que respira la llum del sol...

I a la platja, banyada per ones blaves,

silenciosos lentament hi baixarem,

calladament ens mirarem als ulls,

i sobre nosaltres descendirà el mut silenci de la felicitat.

Ahir a la nit moria la gran pianista Alicia de Larrocha als 86 anys.

Escoltem-la interpretant Mozart, una de les seves especialitats, com també van ser les obres de Mompou, Albéniz, Granados i Falla.

Escolteu Anne Sofie von Otter en aquesta excepcional interpretació de Der Erlkönig, poesia de J.W.Goethe i música de Franz Schubert.

Aquí en teniu la traducció, extreta de A media voz...

El rey de los Elfos

Van cabalgando en altas horas
entre la lluvia y el misterio,
y como el niño está miedoso
lo arrima el padre contra el pecho.

-¿Qué tienes, hijo, que así tiemblas?
-Al rey de los silfos contemplo
con cetro real y manto undívago.
-Solo son nieblas por el cielo.

-Vente conmigo, niño hermoso,
a mi palacio azul de ensueño;
Con trajes de oro y pedrería
en los pensiles jugaremos.

¿No sientes, padre, cuál me llama
con dulces voces en secreto?
Deja el temor. Lo que tú escuchas
son hojas secas en el suelo.

¿Por qué demoras? De mis hijas
tendrás los mimos y los besos,
y con sus cantos y sus danzas
te arrullarán entre tu lecho.

Del rey las hijas no contemplas
en la penumbra, a lo lejos?
-No llores más... Son lentos sauces
que se columpian en el viento.

-Si tú no vienes, a la fuerza
te tomaré porque te quiero.
-Me ahoga, padre, entre sus brazos
el rey de los silfos, violento...

Aguija entonces el caballo
y asiendo aún más al pequeñuelo
llega a su hogar... Cuando se apea
halla, oh dolor, que el niño ha muerto...

Versión de Nicolás Bayona Posada

Der Rosenkavalier (1911) és sens dubte una de les obres mestres de Richard Strauss (1864-1949) i una de les òperes clau de la primera meitat del segle XX, juntament amb Elektra i Salomé que tanmateix són de llenguatge més atonal.

El paper de la Mariscala (Marschallin) és impresionant i sentir-lo en la veu Kiri Te Kanawa és tot un plaer. Per a molts, Kanawa és la Mariscala de referència, amb la sensació de que és un paper fet a mida!

Escolteu-ne el tercet final.

Gaudiu de la interpretació de l'Havanaise de Pauline Viardot que fa Cecilia Bartoli. Aquesta dona és impresionant, pot fer el que vol amb la veu sense predre qualitat i essència.

Mmm, interessant classe. Exigència i domini d'aquesta gran intèrpret.

Fa sentir bé, oi...

http://www.youtube.com/watch?v=yvenKSl2AG8&feature=related

Recomanar-vos que mireu tots els videos del YouTube de la Natalie Dessay. Son classes magistrals tots ells.
Per exemple el http://es.youtube.com/watch?v=GgWG6qtxxrs

Ja em direu...